Mos trobem davant un panorama complicat per al valencianisme, que tenim que analisar en rigor, realisant una autoevaluacio de lo que ham fet cada u de mosatros i, per mosatros, les entitats a les que perteneixem.

En ocasions se mos ha acusat de ser massa critics i incisius entre els mateixos valencianistes, pero despres del panorama que han deixat rellevants companyers que mos llideraven social, politica i academicament, ham d´aplegar a la conclusio de que els nostres vaticinis s´han complit tragicament.

Del valencianisme social, ham de confirmar la desvertebracio de les entitats valencianistes per mig del fracas individual i colectiu. ¿Quantes entitats conegudes del moviment valencianiste pel pas del temps han perdut el seu protagoniste? ¿Que ha passat en la Coordinaora en estos ultims anys decisius per al futur de la Patria i de la Llengua Valenciana? ¿Que ha succeit en la Plataforma Normes del Puig que es creà pera afonar el protagonisme de la Coordinaora i del Grup d'Accio Valencianista en els moments en que estava debatintse la creacio de l´AVLL?

Del valencianisme cultural ham de constatar la perdua de l´unitat de criteri i, lo que es pijor, la perdua de la referencia moral de les persones que encapsalaven les entitats mes antigues i veneraes per mosatros. Unes, miserablement compraes per la venda dels seus representants que, sense la mes minima vergonya han pasejat la miseria del seu compromis en la politica i en el carrec al front de l´administracio del Partit Popular, i atres, per mig de l´humillant aceptacio de perteneixer a l´institucio mes destructora de la llengua valenciana: la AVLl.

Molts denunciarem la mentira de l´Academia Valenciana de la Llengua i la trampa en que l´anterior President de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, anava a fer caure a uns quants valencianistes pera escenificar el fi de la batalla llingüistica en la publica derrota d´un valencianisme que anava a prestarse a interpretar el paper mes humillant i infamat d´esta tragedia: el del vençut.

¿Quantes voltes diguerem i clamarem pera que cap valencianiste participara en la tragicomedia que l´Institut d´Estudis Catalans i Eduardo Zaplana mos teniem preparà, pera escenificar en la gran gala del catalanisme que presidiria gojos un Jordi Pujol exultant per la seua victoria, guanyà a pols de dinés, mentires i vanitats i aon significats valencianistes acodiren pera mostrarmos el seu costat mes miserable i sinistre?

I en el valencianisme politic, despres de tindremos que enfrontar en ell en el temps en que es creà l´AVLl per la seua complicitat en l´emisio del dictamen del Consell Valencia de Cultura, orige del naiximent de l´academia, aplegarem desde l´eleccio de Jose Maria Chiquillo a un retrobament entre esta casa mare i el que va ser el nostre fill politic, que augurava un futur d´unitat per tal de donar una resposta efectiva i unisona ad eixe cavall de Troya que mos volia i mos vol furtar la llengua.

Pero no ha pogut ser. Una vegà mes, les miseries personals, sempre les miseries, han pogut mes que l´anima valenciana. I en la mes dramatica encreullà de la nostra historia, a punt de durse a terme la pijor envestida contra la llengua valenciana: la seua desoficialisacio, ara, els que eren els nostres representants politics, es pujen a llom del mateix cavall politic que engendrà el de Troya pera destruccio de la nostra benvolguda i ferida personalitat valenciana.

Eixa Unio Valenciana pera la que molts demanarem el vot i a la que financiarem, ara, en un acte d´autentica estafa politica, es ven al millor postor, al PP, pel sou dels seus dirigents despres de passejarse i fotografiarse vergonyosament al costat dels representants del Bloc i davant d´una marfega pera que quede prou clara la seua impudicia politica i la seua inmoralitat personal.

Davant el solar deixat pels traidors socials, culturals, academics i politics del valencianisme ¿quina solucio mos queda als que despres de tant de temps encara sentim l´urgencia d´una intervencio politica coma ultim i definitiu remei pera totes les malalties que patix la personalitat valenciana?

Ya en juliol de 1999 varem advertir a la societat valenciana de lo que anava a passar. Quan es creà fa quatre anys i mig la fundacio Nou Valencianisme plantejavem la necessitat de reordenar politicament el valencianisme. I una vegà mes, com en el 92 i en el 97, se mos tancaven totes les portes de la politica.

Unio Valenciana va voler mantindre la seua estructura pero sempre d´esquenes al valencianisme de lluita, l´unic valencianisme que mai ha defraudat al Poble Valencià.

I ara, despres de la desfeta, l´unica eixida que mos queda es escomençar de nou. De nou que no de zero. Perque el descredit en que mos han deixat despres de derrotes guanyaes per l´incoherencia i insolvencia dels seus liders, mos exigix un esforç major per tal d´eixir del clot de l´indiferencia social en la que hui es trova el valencianisme politic. I mes encara si tenim que enfrontarmos en l´esclafant maquinaria electoral del Partit Popular en un autentic planter de figures pseudovalencianistes: Ramon Llin, Mayren Beneyto, Alfonso Novo, Vicente Ferrer, Enric Esteve i, ara, Jose Maria Chiquillo, que estan en el PP “para hacer más valencianismo, si cabe”.

No a soles tenim que eixir del clot de l´humillacio politica sino que, ademes, tenim que eixir a denunciar la mentira valencianista del Partit Popular que exibix en el seu escaparat electoral ad estos ninots de falla que colaboren en la confusio generalisà, en una autentica estafa politica, i que son la vergonya del verdader valencianisme social i popular.

Cansats de sobreviure davant de tanta decepcio personal molts pensem que es el moment de mampendre una nova etapa de servici al valencianisme desde la política. Es probablement lo ultim que mos queda pera donar un colp damunt de la taula i dir que aço s´ha acabat.

Han segut tantes i tantes les portes tancaes, les difamacions i les calumnies, les mes doloroses provenint dels mateixos valencianistes, que a vegaes podem pensar que ya no val la pena.

Pero quan mirém que no som mosatros els que ham abandonat, sino ells els que han eixit fugint cap al sol que mes calfa, pensem que tenim un deure no a soles en la nostra coherencia, sino en tots els que hau confiat a lo llarc d´estos anys en la trayectoria personal de grans valencianistes com Juan García Sentandreu.

I com ham segut lo que ham segut, ham segut lo que som, i som lo que som, a Deu gracies, crec que la nostra proposta politica cap a vosatros deu de ser la mes honesta i coherent pera que ningu es senta enganyat. La nostra oferta valencianista deu ser clara i neta pera no tindre que amagar la cara com estan fent atres.

I si diguem que volem plantejar a la societat valenciana una proposta valencianista, foralista, constitucional, conservaora i social, es per la senzilla rao de que es la que mos dicta la nostra conciencia, la mateixa que mos guia despres de casi 25 anys, a seguir lluitant.

Coalicio Valenciana vol trovar un punt d´encontre que desde la tolerancia i respecte personal i ideologic, i desde el respecte a la llegalitat constitucional, fructifique en una suma de forçes que, coalligaes estrategicament, donen el colp d´efecte necessari per al renaiximent victorios d´un nou valencianisme.

No deguem de tindre por ni complexos a ser com som ni a dir lo que creguem. I si el nostre llenguage, la nostra forma de ser no els agrà, alla ells. Mosatros no volem ser com els demes. No admitim els seus patrons ni mides. Mosatros parlem d´una politica d´autentic servici a la nostra societat desde la nostra conviccio etica del be del Poble Valencià. Les nostres premises son:

Foralisme. Coalicio Valenciana sera foraliste o no sera. Pero quan parlem de foralisme no mos estem referint simplement al dret foral valencià abolit en 1707 pel decret de Nova Planta que es mantingue viu en els usos i costums no escrits de l´horta valenciana que varen ser reconegudes pel Tribunal Constitucional pera declarar la competencia de la nostra comunitat politica entorn als arrendaments historics. No, no es aixo. Tampoc es tracta de restaurar els nostres vells Furs en el sigle XXI. Parlem d´algo molt mes fondo vinculat al fet diferencial valencià. Els Furs otorgats per Jaume I son un simbol de la nostra identitat historica, de les llibertats tradicionals valencianes, de la singularitat de la nostra personalitat politica diferencià, d´un regim particular d´autogovern en la Corona d´Arago primer i en la Corona d´Espanya despres. Ahi es aon residix el valor de la foralitat en la coyuntura present. Quan mos califiquem com una alternativa foralista lo que estem afirmant es la realitat i actualitat del nostre antic Reine coma comunitat historica foral. Pero aço no es pur voluntarisme nostre, la propia llei de lleis, la Constitucio, la que en sa disposicio adicional primera declara que “ampara i respecta els drets historics dels territoris forals” i, per tant, ad ella mos acollim pera alçar la bandera de la foralitat valenciana.

¿Que significa ser foraliste? En primer lloc, ya que els nostres drets historics estan constitucionalment garantisats, l´Estatut d´Autonomia i tot l´ordenament autonomic que d´ell es deriva no poden ni podran ser mai interpretats contrariament a l´identitat historic-cultural i tradicional del Poble Valencià.

L´Estatut deu de ser l´actualisacio del nostre regim foral en el nou marc constitucional establit en 1978, estant obligà esta actualisacio a respectar i amparar les senyes d´identitat del poble valencià.

Ser foraliste supon, per tant, reivindicar la continuitat historica de la Comunitat Valenciana en el Reine de Valencia en lo que aixo significa de reivindicacio i conservacio de la nostra identitat i personalitat diferencià.

Mos ve a la memoria la formula del jurament del Furs pel Conquistaor davant les Corts del 7 d´abril de 1261: “Jurem mantindre en lo successiu, observar a perpetuitat i no contravindre mai en algo, els Furs i lleis de Valencia…, que lo mateix que mosatros jurem i confirmem dits furs i lleis, els nostres successors queden obligats a formar i confirmar dits furs i lleis, a cumplirlos i observarlos a perpetuitat i a no contravindrelos mai”.

Pos be, per als que mos definim foralistes, esta deu de ser la primera obligacio del Govern de la Generalitat Valenciana: mantindre i no contravindre mai en consevol cas la singularitat de la nostra comunitat historica. En segon lloc, definirse coma foraliste implica tambe una nova cultura politica, una especie de forma d´articulacio de la nostra comunitat en una realitat plural superior desde el reconeiximent de la nostra singularitat historica, politica i llingüistica.
Parafrasejant a un politic navarro, “la foralilat es la forma d´integracio pactà en una unitat politica mes ampla”. Per aixo mos definim coma foralistes per que volem que el Reine es mantinga com lo que sempre ha segut, una comunitat propia i diferencià, integrà desde fa cinc sigles en la monarquia comu que aglutina les aspiracions d´autogovern de les diferents terres d´Espanya que naixen de les seues historiques senyes d´identitat peculiars i diferenciaes.

Constitucional. Complint l´acort que va supondre el manifest del Nou Valencianisme de 1999, confirmem el nostre ferm compromis en la defensa de la llegalitat constitucional vigent, no a soles coma maxim cos juridic, sino per damunt de tot coma espai social i moral aon es reflexen totes les llibertats, drets i deures individuals i colectius i que fan del individu, de les persones, els protagonistes d´un proyecte conjunt. Un proyecte de solidaritat gravat per la voluntat enriquidora de diferents cultures, reines i regions que han confluit en l´historia en la defensa d´uns principis i llibertats que sempre han defes en comu i que hui troven en la Constitucio tota la seua fortalea.

La nostra conviccio moral de que constitucio i nacio están identificaes no es frut d´un sentiment mes o manco apassionat sino d´una reflexio personal i intelectual que em confirmen que estes realitats han segut i son a lo llarc de l´historia un espai de cooperacio, un marc racional i estable de garanties de llibertats i drets individuals d´orde civil i d´ambicioses metes compartides, de respecte a les lleis justes i iguals pera tots, un espai de pluralitat cultural, etnica, religiosa o llingüistica en una armonia de mutua llealtat que es manifesta en el principi constitucional i huma de la solidaritat.

Conservaor. Mosatros apostem per la reivindicacio dels valors tradicionals heretats d´un humanisme cristia que fon fonament de tota nostra cultura valenciana a lo llarc de casi 2.000 anys. El valor de la tradicio residix en la seua permanencia i pervivencia historica. En eixa tradicio social, moral, cultural i llingüistica que volem conservar es aon residix l´anima historica del Poble Valencià. Totes les seues institucions i valors, com el respecte al valor nuclear social de la familia, el respecte a la vida i la dignitat de la persona seran fonament de la nostra proposta politica. Donarém en aixo resposta a una gran part de la societat valenciana que hui per hui denuncia la desvalorisacio ideologica del Partit Popular que, entregat al poder pel poder, al govern a colp d´enquesta, ha buidat el seu programa electoral del contingut ideologic tradicional i cultural, fent concessions inadmissibles.

Social. Creguem que l´Estat i la politica han d´estar, sense dupte, al servici de dos maximes socials. La dignitat del treball i la defensa dels desvaforits. Front a una estructura mundial globalisaora que reduix l´individu a ser un simple engranage de produccio, front a la preeminencia de les empreses que tendixen a la monopolisacio, mosatros defenguem el protagonisme social de les persones.

La societat de mercat, ara disimulà socialment en l´eufemisme de la societat del benestar, no ha resolt el problema de les injusticies individuals i colectives. Defenguem una societat basà en el treball lliure, en l´empresa i en la participacio.

Esta empresa no s´opon al mercat, sino que exigix que este estiga controlat oportunament per les forçes socials i per l´Estat, de manera que es garantixca la satisfaccio de les exigencies fonamentals de tota la societat. Declarem coma unica jerarquia social la del treball. Neguem cap atra categoria que no siga la dels productors i treballaors.
Volem una societat justa, i la justicia a soles es pot garantisar invertint sense por i sense retalls en colectius debils i marginats sense aprofitarse de la seua debilitat social pera tindrelos rellegats presupostariament en anys de prosperitat economica.

La solidaritat social no pot ser producte d´iniciatives individuals com propon el lliberalisme economic: La solidaritat social ha de ser un valor permanent de l´organisacio social.

L´inversio en les persones, en la seua faceta jovenil donant resposta eficaç a les demandes llaborals i de vivenda, en la tercera edat garantisant un poder adquisitiu real i sense demagogies.

I els interesos propis de la nostra terra: infrestructures, exportacio, turisme, demanen una veu genuinament valenciana en tots els llocs de representacio social i politica.

Valencianiste. Pero per damunt de tot lo nostre son els homens i dones del nostre Reine de Valencia, la seua cultura, la seua llengua, les seues tradicions, les seues institucions i el seu futur individual i colectiu. Volem erradicar definitivament eixa lacra que patim d´un meninfotisme que mos esta fent pedre oportunitats de lliderage no a soles coma comunitat politica, sino tambe coma comunitat cultural.

Pero pera que el Reine de Valencia puga lliderar culturalment una comunitat nacional deguem d´aclarir definitivament el greugissim enfrontament que mos dividix en el si de la nostra societat. I el debat es deu d´aclarir necessariament per mig d´una victoria rotunda i sense paliatius del valencianisme front al catalanisme, borrant de la memoria individual i colectiva esta tragica pagina d´autonegacio i autodestruccio que supon el catalanisme.

O acabem en l´Academia Valenciana de la Llengua i llevem el catala definitivament de les escoles i universitats, o este Poble està dispost a pedre definitivament la seua consciencia i la seua personalitat. O tornem a guanyar l´anima valenciana o lo que quedarà d´esta gloriosa comunitat a soles sera un recort manipulat de la seua historia.

¿Quina image de solvencia es pot donar en una politica institucional totalment catalanista aon els representants politics, universitaris, academics i mijos de comunicacio no creuen en l´entitat idiomatica de la llengua valenciana?
¿Com es pot reivindicar el poder economic i cultural valencià, si esta societat esta representà per pesones que assumixen la nostra dependencia cultural cap a Catalunya?

Ham de donar una resposta clara i aclaridora a tot el Poble Valencià en tots els estaments, a tots els homens i dones de consevol edat pera que es senten orgullosos de ser valencians.

La nostra aparicio en l´arena politica sera contestà per tot lo mon. Que no mos capia el menor dupte que aniran contra mosatros, pero Coalicio Valenciana no baixarà la guardia.

Es l´hora, senyores i senyors, benvolguts amics, del naiximent, del renaiximient d´una nova oferta jove, sensata i coherent que arreplegue les aspiracions mes netes i genuines d´un poble angustiat per la mentira i per la confusio.

No anem a caure en la mesquindat i a negar que el PP ha donat ad esta societat una etapa de prosperitat economica.

El Poble no a soles viu, ni deu de viure, complint les seues metes materials sino tambe i, per damunt de tot, alcançant els seus objetius i anhels morals. La nostra oferta foralista, constitucional, conservaora, social i valencianista pot ser lo que el Poble necessite pera omplir eixe espai ideologic que ningu representa hui per hui. Creguem que està plenament arrailà en l´historia i en la forma de ser i sentir dels valencians a lo llarc de generacions.

Mosatros mamprenguerem esta lluita oberta en defensa de la veritat, oponentmos al discurs de la mentira dominant, per que el nostre espirit mos demanava algo mes que la lluita pel poder. Eixe poder que mai mos ha interesat es presenta cada vegà mes necessari i mes urgent.

Pero per ser urgent no deguem de pedre la paciencia. Com mai l´ham perdut a lo llarc d´estos anys en que, en les catacumbes a les que mos condenaren, ferem la nostra llavor, i mantenint encesa la flama de la rao i de la dignitat donarém sempre una esperança a la valencianitat. Tingam paciencia pero, mai mes, deixant passar les ocasions.

En politica, com en consevol atra empresa humana, lo important es tindre rao. Que els demes mos la donen es a soles qüestio de temps. Deixem que atres es dediquen a guanyar temps al temps. Mosatros mos entregarém en constancia i entusiasme a omplir el temps de rao. De rao valencianista.

Moltes gracies.